La Sexta acaba d’estrenar, fa una setmana, la segona temporada de “Qué vida más triste”, una sèrie de la que ja us en vam parlar en aquest mateix blog fa uns mesos. Per fer-vos memòria, hem de dir-vos que és un exemple de sèrie en forma de videoblog que va començar a Internet i que va fer el seu pas a la televisió.

L’aposta de les televisions per sèries d’Internet fa que no puguem passar per alt les produccions d’humor que ara mateix es fan exclusivament a la xarxa i que, qui sap, si algun dia acabaran seguint els passos de “Qué vida más triste”. És per això que des d’aquest bloc us en volem oferir algunes recomanacions.

Des de Saragossa arriba “A verlas venir”, una sèrie espanyola plena de situacions i trifulgues quotidianes amb uns personatges que es defineixen per ser una mica pretenciosos i neuròtics en la seva lluita contra el món.

Si us trobeu immersos en els estudis a la universitat i no sou aragonesos, potser us sentireu més identificats amb “Qué uni más triste”, una paròdia de la sèrie de la Sexta tot i que amb un nivell una mica inferior a l’original.

I finalment, i amb la capa posada, trobem a “Cálico electrónico”, una sèrie còmica d’animació flash ambientada a la ciutat d’Electronic City i protagonitzada per un superheroi molt diferent a la resta, aquest és baixet, rodonet i sense superpoders, que ens recorda molt a Torrente.

A banda d’aquestes, també en podem citar d’altres com “Coinman” o “Querido Antonio”. Els integrants d’aquest bloc les hem visualitzat atentament i ens quedem amb en Cálico, però s’admeten apostes….